Mai heu sentit que feieu allò que creieu correcte, i que segurament ho era, però heu hagut de sacrificar tant que us heu adonat que no ha valgut la pena...
De vegades potser és millor fer allò que és incorrecte.
. Siento que ya llega la hora que dentro de un momento te alejarás de aqui. Quiero que tus ojos me miren y que siempre recuerdes el amor que te dí.
Pero quisiera que ese día al recordar comprendas lo que has hecho de mí. Sólo me queda la esperanza que como el viento al humo te apartes ya de aquí. Juro quererte y no comprendo porque no ha sido así. Todo da igual ya nada importa, todo tiene su fin. .
. Ja portem 3 dies de l'any en què esperava canvis, m'havia proposat fins i tot canviar de llibre, però no he pogut ni passar pàgina. I és que sembla que disfruti amb l'angoixa de sentir-te a prop i no poder apropar-me més, perquè per a mi qualsevol excusa és bona si em permet fer-te un petò a la galta i inspirar profundament en menys d'un segon, encara que un cop tinc la teva olor ben clavada en el meu cap és infinit l'esforç que he de fer per dissimular l'emoció. Però és que no puc viure sense trobar-te a faltar, ni sé despertar sense mirar-te a alguna de tantes fotos que encara acompanyen el meu llit... i no sé si... Em va fer molt feliç aquell bon ambient, però trobo que hauria d'haver vençut la por i fer fora tot allò que em va matant cada dia. Si que sé una cosa, que fer-ho no ens hagués fet sentir millor. Però egoísta i sincerament, ho necessito. I ja no aguanto. Traït el propòsit d'intentar oblidar-te, començo un nou any amb tu al meu pit, ben tancat amb pany i clau. .
martes, 22 de diciembre de 2009
Gràcies per les anades i vingudes, que m'han fet no acostumar-me a quedar-me quieta.
Gràcies pels bons moments, que tantes vegades m'han arrencat un somriure i m'han fet creure que la vida pot ser meravellosa.
Gràcies pels moments no tan bons, que m'han fet més forta.
...
Gràcies per tantes coses que no sé expressar, i que mentre busco la forma de fer-ho amb paraules, provisionalment t'ho dic amb un somriure.
. All the years I've tried With more to go Will the memories die I'm waiting Will I find you Can I find you We're falling down I'm falling . Every time I'm falling down All alone I fall to pieces .
. En aquests últims dies, res m'ha sentat millor que la tarda d'ahir. Ojalá es pogués repetir, i sinó... almenys em queda el record. Una abraçada i, un cop més, gràcies. .
. És possible que llegeixis aquesta mena d'amagada carta pública algun dia d'aquests o un dia d'aquells... Com també és possible que no tornis a entrar en aquest blog i no la vegis mai. Si la llegeixes, no sé com te la prendràs, si t'enfadaràs o et farà riure, potser no li dones cap importància, o desperta un petit sentiment de tendresa en tu, o penses pitjor de mi encara, o després de llegir-la miraràs el Marca, o vens a casa meva a tirar-me ous... Ja estic desvariant.
Va nena, tranquil·la i posa't seria.
Amb aquesta carta et dic adéu. Un adéu que no m'atreviré a dir-te quan el curs acabi. Perquè no m'atreveixo a parlar d'aquestes coses amb tu, només començo a disparar tonteries, una rere una altra i una altra... Per a mi ha estat tot un plaer coincidir amb tu aquest curs, encara que no hagin estat ni tres hores a la setmana, i que algunes d'elles hagin estat força amargues. Però pensar que... Em sap molt greu no tornar-te a veure. Potser algun dia l'atzar fa que coincidim en algun punt d'un carrer, però sospito que no durarà gaire. Ho sé, sóc "la gran desil·lusió" i potser no tinc dret a queixes, però l'objectiu d'aquest blog sempre ha estat compartir tot allò que em guardo tan a dins. Durant aquest curs he intentat apropar-me a tu encara que no volguéssis, ho sento si t'ha molestat algun cop, m'ha sortit sense pensar. Ara ja no hi haurá cap necessitat de portar-nos bé per les nenes, ni de parlar quan ens trobem, ni de seure en el mateix banc d'un parc i m'imagino que no voldràs fer res per canviar-ho. És una llàstima, he gaudit molt de la teva companyia, i m'agradaria pensar que tu també una miqueta de la meva.
Crec que no cal dir molt més. Espero que tot et vagi molt molt bé, i no ho dic per dir, com quan se li diu a una persona amb la que mai quedes "aviam si quedem un dia", ho dic perquè vull que tot a la vida et vagi molt bé. Perquè només jo i, si existeix, Déu sabem tot el que m'importes. I si algun cop em necessites no dubtis en dir-m'ho, perquè faré el que pugui per ajudar-te, ja sigui buscar-te feina com fer-te una abraçada... potser l'abraçada la necessiti jo. Estic desvariant un altre cop, ja veuré què esborro abans de publicar l'entrada. Desitjo que tinguis un bon estiu. Et trobaré a faltar.
No sé com dir-ho...
Miedo de volver a los infiernos, miedo a que me tengas miedo, a tenerte que olvidar.
Miedo de quererte sin quererlo, de encontrarte de repente, de no verte nunca más. .
. Just when you make your way back home I find some time to be alone I go to see the place once more Just like a thousand nights before I climb the stage again this night cause the place seems still alive When the smoke is going down
This is the place where I belong I really love to turn you on Ive got your sound still in my ear While your traces disappear I climb the stage again this night cause the place seems still alive When the smoke is going down
I climb the stage again this night cause the place seems still alive When the smoke is going down When the smoke is going down When the smoke is going down .
jueves, 16 de abril de 2009
.
Yeah I'll tell you something
I think you'll understand...
miércoles, 18 de marzo de 2009
. All my bags are packed, I'm ready to go I'm standin' here outside your door I hate to wake you up to say goodbye . But the dawn is breakin', it's early morn The taxi's waitin', he's blowin' his horn Already I'm so lonesome I could die... -
lunes, 9 de febrero de 2009
. I feel so tired... There's nothing we can do to change our lives. We haven't tried so hard as we should've done. I think that we both could have made a little bigger sacrifice but there's no hope now in this time to go back and forget our scars... . You had your chance... I'd given to you before last Christmas time. But you prefered stay away from me! Forgetting all the tears you said you cried, making me wonder if what I chose was right, feeding all this uncertainty inside of me, without ever let me know nor ever let me BREATHE!! . You had your time, and baby, I swear I would have tried it again... But it's all over and I'll have to hide all this love It's all over and I'll have to keep all my love away.
. Esperava unes vacances, però el curro em té massa consumida. Quan tinc temps lliure no faig res, però tampoc descanso. Excepte avui, que és el meu dia de festa i me l'he passat dormint!!! És com si no tingués vida... . Aviam si aquest mes acaba aviat i sóc capaç d'escriure alguna cosa més profunda. Aprofito per desitjar-vos bon nadal ^^ . Petons .
domingo, 30 de noviembre de 2008
. Fa temps que no actualitzo, i es que tampoc tindria gaire cosa per posar... Quan una persona està tan acostumada a cagar-la, com sap que el que fa és correcte? Hi haurà alguna senyal que indiqui si les coses es fan bé o malament, però jo encara no n'he vist cap, ni per un cantó ni per l'altre. S'han de rectificar totes les errades, o s'ha de viure amb algunes per aprendre d'elles? Quan creus que t'has equivocat de camí, és prudent intentar fer marxa enrera? Quan fas mal i ho intentes arreclar, has d'acceptar que mereixes passar-ho malament. Ja sé que s'ha d'intentar mantenir un equilibri, però quan no es pot, què és més important, evitar a tota costa fer mal a la gent o ser fidel a un mateix? Tot i plagiant a algun altre diré que només sé que no sé res. O potser no sé ni això. .
Sé que puc ser una mica tossuda de vegades Una mica recta i massa orgullosa Només vull trobar una forma d’acordar Perquè crec que podem arreclar les coses . Creia que tenia totes les respostes i mai cedia Però carinyo, des que vas marxar admeto que m’equivocava
Tot el que sé és que estic perduda sense tu, no mentiré Com seré forta sense tu, et necessito al meu costat Si mai diem que mai estarem junts i terminem amb un adéu, no saps el que faria...Estic perduda sense tu Seguiré intentant trobar el meu camí, però tot el que sé és que estic perduda sense tu Seguiré intentant encarar-me amb el dia, estic perduda sense tu
Com lluitaré mai amb aquesta tristesa Carinyo, estic sola tot el temps Vagi on vagi em sento confusa Ets la única cosa al meu cap
Oh el meu llit està tan fred a la nit i t’enyoro més cada dia Només tu ho pots arreclar i no sóc massa orgullosa per dir
Tot el que sé és que estic perduda sense tu, no mentiré Com seré forta sense tu, et necessito al meu costat Si mai diem que mai estarem junts i terminem amb un adéu, no saps el que faria...Estic perduda sense tu Seguiré intentant trobar el meu camí, però tot el que sé és que estic perduda sense tu Seguiré intentant encarar-me amb el dia, estic perduda sense tu
Si només pogués tenir-te i fer que la pena marxés No puc aturar les llàgrimes que baixen pel meu rostre... . Tot el que sé és que estic perduda sense tu, no mentiré Com seré forta sense tu, et necessito al meu costat Si mai diem que mai estarem junts i terminem amb un adéu, no saps el que faria...Estic perduda sense tu Seguiré intentant trobar el meu camí, però tot el que sé és que estic perduda sense tu Seguiré intentant encarar-me amb el dia, estic perduda sense tu .
Jo també deixo missatges...
Aquesta és la mateixa foto del fotolog, i com passa amb aquesta, també amb algunes més.
Recordes de quan és?
.
Un dia de maig vas passar el dia amb mi i la meva família.
Vam dinar, vam xerrar, vas jugar a la play amb el meu cosí i ens van portar en cotxe.
Plovia, van aturar el cotxe davant casa teva, i vas marxar.
.
Ho entenc, no va ser culpa teva. Però no haviem tingut ni un moment d'intimitat en tot el dia. Hauria bastat que haguéssis vingut a la porta on estava jo a acomiadar-te. Jo fins i tot hauria baixat del cotxe per recuperar en un minut tots els petons i abraçades que durant el dia no t'havia pogut fer.
I no m'hauria importat la pluja ni fos quina fos la distància fins a casa meva.
.
Però a casa teva t'esperaven, i això sempre té prioritat.
.
.
.
.
.
.
.
Vaig arribar a casa, on m'esperava alguna cosa per sopar a la nevera, i la soledat més absoluta.
Vaig fer un crit que els meus veïns encara deuen recordar, vaig donar una patada al sofà i m'hi vaig llençar a sobre, a fer l'únic que faria durant les dues hores següents... plorar.
.JPG)
